· · · L'Ànnia · · ·

Ara tinc 9 anys i faig 4t de Primària a la meva escola, amb els meus amics. També jugo al bàsquet, esquio i una de les coses que més m'agraden, pujo muntanyes amb els meus pares. Pot semblar molt normal, massa per explicar-ho, però per a mi i per a la meva família, poder fer això de nou, ha estat tot un repte, que, de vegades, va semblar gairebé impossible.

Poder anar a l'escola, jugar, dibuixar, córrer i escalar van ser, per un temps, només un somni; un somni que va donar-me les forces per lluitar contra el càncer... i tornar a escriure la meva vida.

He tornat a
escriure tot el
que s'havia
esborrat

Fent camí

A la primavera del 2020 tothom estava tancat a casa. La COVID-19 ens havia canviat la vida a tots... el que jo no imaginava és que, per a mi, això no era res en comparació amb el que estava per arribar.

Estava dibuixant un drac per l'escola quan, de cop, la mà em va començar a tremolar! Em vaig espantar una mica, així que els meus pares em van portar a l'hospital.

Encara recordo quan la meva doctora em va dir que hauria de ser forta i valenta: tenia un tumor al cervell i m'ho havien de treure.

Després van venir moltes proves, vàries operacions i la recuperació de tots els tractaments. Va estar molt dur i llarg, però, per sort, he pogut donar passets fins a poder tornar a gaudir d'una vida, un altre cop, plena i feliç.

Ara torno a fer tot el que més m’agrada: jugar amb els meus amics, sortir a la muntanya amb els meus pares… Encara em queda molt camí per recórrer, però sé que sóc forta i valenta i estic preparada per fer-li front.

Estava dibuixant un drac per l'escola quan, de cop, la mà em va començar a tremolar! Em vaig espantar una mica, així que els meus pares em van portar a l'hospital.

Encara recordo quan la meva doctora em va dir que hauria de ser forta i valenta: tenia un tumor al cervell i m'ho havien de treure.

Desgraciadament, hi ha amics que no han superat la malaltia… però segueixen amb mi, em donen força i em recorden la sort que tenim de ser aquí.

Esperit de
superació

"Els meus pares em van dir que això seria com pujar una de les nostres muntanyes… i que ells serien els meus xerpes"

-Ànnia

Més que un conte…
la meva història

Segur que t'agraden els contes tant com a mi, per això vaig pensar que seria una bona idea explicar el que jo vaig sentir quan estava lluitant contra la malaltia. Per a que tu, i tothom que ho llegeixi, pugui fer servir la meva experiència per afrontar i entendre la seva. Com a resultat de tot el que vaig viure he aconseguit desenvolupar, i entendre el que és, el meu esperit de superació. Gràcies a ell, encara que caigui, em torno a aixecar i mai m'he donat per vençuda. Vols que t'expliqui la meva història?