Càncer és una paraula que espanta. El seu diagnòstic suposa una gran muntanya, física i emocional, més encara quan es relaciona amb la infància. En realitat, el càncer és un grup de moltes malalties relacionades, i totes elles tenen a veure amb les cèl·lules. A diferència de les cèl·lules normals, les cèl·lules canceroses continuen creixent i dividint-se de manera descontrolada, i no es moren quan ho haurien de fer.
Els tumors pediàtrics del sistema nerviós central (SNC) es consideren els tumors sòlids infantils més freqüents. Suposen la segona causa de càncer infantil de 0 a 14 anys (aproximadament un 20% del total) i la tercera causa de càncer en els adolescents de 15 a 19 anys (aproximadament un 10% del total).
Junts, ho aconseguirem!
Acceptar un diagnòstic de càncer infantil és un repte per a tota la família. És primordial parlar amb els nens sobre la seva malaltia i de les emocions associades. Això inclou també a germans i germanes, per a poder oferir-los eines concordes a les necessitats emocionals individuals. Per a això, els pares necessiten suport, orientació i eines per part de l'equip mèdic i psicològic.
Poden originar-se en el cervell o provenir d'altres parts del cos (metàstasi), per la qual cosa el seu tractament requereix un equip multidisciplinari.
Són creixements anormals de cèl·lules en el cervell o en els teixits circumdants i poden ser benignes o malignes.
Els símptomes inclouen maldecaps, convulsions, problemes de memòria, canvis en la visió/audició i canvis en l'estat d'ànim/personalitat.
Els tractaments actuals es basen en la cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia, depenent del tipus i grandària del tumor, la seva localització i l'edat del pacient.
Els canvis genètics que es passen de pares a fills, coneguts com a variants germinals, s'associen amb un major risc de càncer.
Aquests canvis ocorren durant la formació de les cèl·lules o durant els primers anys de la infància. En l'actualitat, aproximadament un 10% dels nens amb un tumor cerebral tenen una predisposició de caràcter genètic.
La supervivència ha millorat de manera significativa en les últimes dècades, però més de dos terços presenten almenys una complicació mèdica crònica a llarg termini, sent les neurocognitives les més devastadores.
El diagnòstic precoç augmenta la supervivència en molts casos. Quan el tumor es detecta en una fase inicial és més probable que respongui a un tractament eficaç, minimitzant la seva intensitat i efectes secundaris. La ràpida derivació a centres especialitzats per part del pediatre d'Atenció Primària és fonamental. Es redueixen així l'agressivitat dels actuals tractaments i els efectes tardans, que poden aparèixer mesos o fins i tot anys després del tractament.
Per aquest motiu, és de vital importància la investigació i estudi de nous tractaments.
